blogdgranit

Uggs... Em sembla que em patina la neurona o potser és la baixada de glucosa que encara em dura després de dos dies de bloc fanàtic al (meu) límit. Dos dies d'autèntic HARD ROCK a unes temperatures que déu n'hi do...

Bé, tot això només per recomanar dues cosetes:

1a. Bloc fantàstic tipus Oso yonki (sec. Johnny Dawes, Can boquet) a 30'' del càmping. Grau, per mi, apretadet cosa que li dóna més morbo. "Run pour future maman" 6C+. Romos, regletes i dinàmic llarg.

2a. Sector Aigle que he "descobert" gràcies a la nova guia. Molts blocs i molt guapos. Arbres per fugir de sol.

À la prochaine, salut.

PS. com més o menys diuen els de FTM "... mueve tus pies (i mans), libera tu alma y empieza a bailar (sobre la roca. Je, je)..." 

1. Mentre trec el crash-pad al pàrquing de la roca d'en Toni, se m'acosta un home amb dos fills i la dona i em pregunta, ensenyant-me unes fotocòpies de l'article d'Escalar, si sé on està el sector clàssic. Aparca. Li ensenyo, mentre compartim uns quants blocs. Els seus fills donen voltes per allà amb la seva mare mentre ell escala més blocs sense crash-pad. Venien d'Astúries.

2. Més tard m'acosto cap Ale-bop i passo per sota de Sex-Appeal. Allà em trobo un gallec (?) mirant-se'l. Li explico com l'he vist començar al Ferran, el prova, li explico com vaig veure que es feia la sortida; el prova, l'animo, el cobreixo i se'l fa. Jo, el provo i no l'acabo, tot i que toco el canto de sortida i perdo la por a la caiguda: ja tindré més dies per provar-lo. Ell, la seva xicota i jo tots contents. Després li dic que vagi a mirar el sector nou, que fliparà. Ell em contesta que no té les ressenyes, m'ensenya el mateix escalar d'abans i em comenta que ha buscat la guia, que s'ha esgotat i que no es reeditarà (quina pena!). Ja, jo també ho sé i em fot perquè vaig perdre la meva. És tard i no li puc ensenyar el sector. A més, sóc lent i no li deixo les fotocòpies perquè me les torni per correu quan arribi a casa, llàstima. Té el cotxe apracat a la Roca d'en Toni.

No està bé anar a llocs que no coneixem, on no hi tenim amics, i disfrutar escalant? No ho fem tots? Són els que venen de fora els que generen problemes? On aparquen molts locals, encara que està clarament prohibit? Si no es divulga més, no anirem sempre tots als mateixos llocs?

Salut

PS. je, je ara ja sé qui era el "gallec". Era basc i es diu Mikel. Potser que em renti bé les orelles...